SOCIO: Rafael Tormo i Cuenca
ACTIVITAT: exposició
TITOL: Batallar batallem València. Implosió Impugnada 23
LLOC: del 5 de juny al 23 se setembre La Gallera. València
L’exposició obri les portes a un crit sord però un crit amb cos, una presència que constata una absència. Un gest sec que ve d’un silenci cultural a l’escena valenciana, un colp fèrtil de trò dur i veu comú, que marca i deixa emprempta. Fer batallar. Pot ser no és un sò fràgil però sí intens, remesclat, compartit i amb potència per portar-se a terme sense objectius conclosos. És un sò que afecta i desapareix extenent-se per l’aire que compartim. Amb la potència, el crit i els sons comuns, d’allò que està posat com a punt de trobada. Està es la proposta d’art sonor i pràctiques col.laboratives: Un Crit com a lloc on estar juntes. Juntes sense por.
L’exposició BATALLAR // BATALLEM so_ crit, tro. Resistència i cultura comú busca generar un espai de trobada comú al voltant de diverses expressions que han emprat elements tradicionals de la cultura valenciana contemporànea per fer sentir un crit, sense direcció fixa. Encara no sabem el que pot un crit. Aquest projecte naix de la sospita de la seva potència quan no es tracta d’un batallar entre galls, sino que batallem i fem ressonar-nos en la Gallera com a lloc comú. Lorenç Barber, Orxata Sound System i Rafael Tormo i Cuenca son les veus disposades aquest projecte.
Tres treballs distints: Llorenç Barber, Rafael Tormo i Orxata Sound System que articulen una defensa d’allò tradicional, o al menys, una rememoració d’allò comú i popular en forma d’imatge dialèctica (Walter Benjamin) que torna com a manifestació concreta en forma de crit. La cultura popular ha estat, en una llarga tradició, menyspreada per visions orgàniques de la societat i la cultura; on s’ha ientificat habitualment amb una visió menyspreada del folklore. No obstant això, treballs com el de Stuart Hall, Dick Hebdige o Nestor García Canclini -en la teoria- han apuntat camins de reinterpretació d’allò popular com part de la subalternitat i de la resistència front a allò hegemònic. La pràctica de modalitats populars – que aquí volem revindicar també com cultura- ha estat sovint associada a la tradició, la festa o joc.
